martes, 22 de noviembre de 2011

jocs

Els jocs son una activitat inherent a l'ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula jugo procedeix de dos vocables en llatí: "iocum i ludus-ludere" tots dos fan referència de broma, diversió, acudit, i se solen usar indistintament juntament amb l'expressió activitat lúdica. Carreras.se han enunciat innombrables definicions sobre el joc, així, el diccionari de la Real Acadèmia ho contempla com un exercici recreatiu sotmès a regles en el qual es guanya o es perd. No obstant això la pròpia polisèmia d'aquest i la subjectivitat dels diferents autors impliquen que qualsevol definició no sigui més que un acostament parcial al fenomen lúdic. Es pot afirmar que el joc, com qualsevol realitat sociocultural, és impossible de definir en termes absoluts, i per això les definicions descriuen algunes de les seves característiques. Entre les conceptualitzacions més conegudes apuntem les següents: Huizinga (1987):

Els jocs son una acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té fi en si mateixa i va acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria i de la consciència de -ser d'una altra manera- que en la vida corrent. Gutton, P (1982): És una forma privilegiada d'expressió infantil. Cagigal, J.M (1996): Acció lliure, espontània, desinteressada i intranscendent que s'efectua en una limitació temporal i espacial de la vida habitual, conforme a determinades regles, establertes o improvisades i l'element informatiu de les quals és la tensió. En conclusió, aquests i altres autors com Roger *Caillois, Bru Pals, etc. inclouen en les seves definicions una sèrie de característiques comunes a totes les visions, de les quals algunes de les més representatives són: Els jocs con una activitat lliure: és un esdeveniment voluntari, ningú està obligat a jugar. Es localitza en unes limitacions espacials i en uns imperatius temporals establerts per endavant o improvisats en el moment del joc. Té un caràcter incert. En ser una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del joc fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d'una agradable incertesa que ens captiva a tots. És una manifestació que té finalitat en si mateixa, és gratuïta, desinteressada i intranscendent. Aquesta característica va a ser molt important en el joc infantil ja que no possibilita cap fracàs. El joc es desenvolupa en un món aparti, fictici, és com un joc narrat amb accions, allunyat de la vida quotidiana, un continu missatge simbòlic. És una activitat convencional, ja que tot joc és el resultat d'un acord social establert pels jugadors, els qui dissenyen el joc i determinen el seu ordre intern, les seves limitacions i les seves regles.

Diferència entre jocs i l´esport, igual que amb la definició de joc, existeixen infinitat de concepcions d'esport segons l'autor que es prengui com a referència: Coubertain, Demeny, Cacigal, Parlebas, García Ferrando, etc. Realitzant també una altra síntesi d'aquests autors podríem definir esport i diferenciar-ho del simple joc de la següent manera: L'esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb si mateix, en què precisa unes regles concretes i en què està institucionalitzat. [editar] *CarácterEl joc té caràcter universal, és a dir, que les persones de totes les cultures han jugat sempre. Molts jocs es repeteixen en la majoria de les societats.
Està present en la història de la humanitat malgrat les dificultats en algunes èpoques per jugar, com en les primeres societats

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada