La Talaia # 17

Ja podeu descarregau-vos del web de la turba el darrer número de la revista trimestral Talaia. També la podeu anar a recollir personalment a qualsevol dels punts de distribució que hi ha per la comarca.
En aquests número es tracten temes com l'estat dels transport públic al Camp de Tarragona amb diversos articles que incideixen en les deficiències i les mancances al Camp, però també hi trobareu més informacions com ara la marxa de Bòsnia, les xifres dels hàbits lingüístics a Catalunya o un repàs al procés de Bolonya.

I com a conincidit amb l'aniversari del casal, a la secció "rutes de sons i paraules" s'han entrevistat als grups que venien a celebrar-ho. També podràs llegir la crònica del darrer Correllengua o fer un cop d'ull a la nostra història, aquest cop de la mà dels bandolers de Valls. Per tancar la revista, a la secció de "Coneix els teus drets" hi trobaràs una guia de com utilitzar la justícia gratuïta, com aconseguir un advocat d'ofici i com saber qui hi té dret.

Els mapuches de Xile declaran la guerra a l'Estat

Avui m'he assabentat, xerrant amb una amiga que viu a Xile, que ahir la coordinadora dels mapuches a Xile va anunciar que renuncia a la nacionalitat xilena, que dóna per trencades les negociacions amb l'estat de Bachelet i que declara la guerra.

El que més m'ha sobtat es que no he sentit res de res a cap mitjà de comunicació. No dic que estic al lloro de tot el que passa al món, ni molt menys, però sí que intento estar al dia de la informació i d'aquests tema no he sentit res.

A mi em sembla prou important. És cert que allà on hi conviuen dos tipus de cultura (la més occidentalitzada i la més indigenista) acostuma a haver-hi un fort racisme. Però crec que aquesta declaració oberta de guerra és prou important com per a que els mitjans se n'haguessin fet resssó....

Us passo alguns enllaços que he trobat on podeu llegir alguna cosa del que ha passat... jo no tinc pas informació privilegiada....

Chile: Mapuches declaran “guerra” a Bachelet por muerte de nativo
La nueva provincia (Argentina)

Chile: los mapuches llaman a la “guerra” contra gobierno
La jornada (Mèxic)

Mapuches declaran la guerra al Estado Chileno
El universal (Mèxic)

Mapuches declaran la guerra a Chile
Crónica Viva (Perú)

Mapuches declaran ''guerra'' al Estado chileno
Tele Sur (Veneçuela)

Vinyeta censurada a El Jueves

El dibuixant col·laborador d'El Jueves, Franchu --Francesc Llopis Surrallés-- va presentar una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació per publicar a la revista, però li han negat. És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols.... on anirem a parar?

mercat del bescanvi a Valls

4rt aniversari de l'AJV

L'Assemblea de Joves de Valls ja fa 4 anys que fa feina per la comarca, aquest cap de setmana arriba l'hora de les celebracions!!!!


Dissabte 9 de maig, a la plaça de l'Oli:

17h- Campionat obert de bitlles catalanes

17h- Torneig de futbolí (inscripció al moment, 2 euros per parella)

21h- Sopar popular + actuació del cantautor Antoni (rumba i gresca catalana)

23.30- Concert amb Maitips, Kuerpo Inerte i AJV DJs

Finalment recordar-vos que s'ha d'anar confirmant l'assistència a la Sortida a la Muntanya!!

El país més feliç

Remenant per internet vaig trobar un article del diari El País, publicat l'any 2006, però que parlava de que s'havia localitzat el país més feliç del món! La notícia em va semblar, com a mínim, interessant.

L'article comença explicant que habitualment els índex de riquesa d'un país es comptabilitzen en termes comercials o de riquesa bruta. El que ens presenten aquí fa referència a un tipus d'estudi al qual no estem acostumades, l'Associació New Economics Foundation calcula l'èxit o el fracàs dels països a l'hora de fer feliços als seus ciutadans i ciutadanes. Com fa aquests càlcul? Doncs ha creat una fórmula no matemàtica: el benestar per l'esperança de vida, dividit per l'impacte ecològic. El resultat? La petita illa de Vanuatu encapçala la llista, l'Estat espanyol es situa en el 85è lloc i els Estats Units en el 150è.

A Vanuatu on es cobreixen les necessitats bàsiques i no tenen gaires necessitats artificials com les que tenim nosaltres. Necessitats com l'aire acondicionat, la rentadora, la panificadora, el dvd, i altres d'oci com pagar entrades per anar al teatre, al cinema o al futbol.
Si establim els criteris econòmics més habituals ens trobem que la llista de països més rics del món, elaborada pel Banc Mundial, l'encapçalen Suïssa amb 648.241 $ per habitant i el més pobre Etiòpia amb 1.965$ per habitant. Aquest estudi s'ha fet a partir de factors que van més enllà del Producte interior brut (PIB) per habitant de cada país i inclou el capital natural del país, la seva producció i allò que s'anomena capital intangible.
Si comparem aquests dos llistats podem apreciar que realment "el diner no fa la felicitat", tal com diu la dita popular... malgrat hi ha l'altra que diu "[...] però ajuda una mica". Tot són criteris i maneres de veure les coses. Però el que està clar que Estats Units està considerat un dels països més desemvolupats del planeta i en canvi el nivell de satisfacció de la seva ciutadania no és gaire bó. L'any 2000 als Estats Units hi va haver 29.350 suicidis. Això no és pas una xifra menyspreable. El ritme de vida de les societats occidentals, dites desemvolupades comporta un ritme de vida molt estressant, i això es paga. També he trobat, aquest cop perquè ho tenia guardat en paper, una entrevista que li van fer a La Vanguardia a Moussa Ag Assarid, un escriptor tuareg defensor dels pastors, analitzava com n'és de diferent la vida aquí a occident i allà a la seva terra, i tot quedava resumit i condensat en una frase d'una lucidesa excepcional "tu tienes reloj, yo tengo tiempo". Aquesta afirmació, que donava títol a l'entrevista, ens fa reflexionar sobre aquests índex de felicitat a Vanuatu i l'índex en termes econòmics a Estats Units. Es possible la felicitat si no tenim temps de gaudir dels nostres éssers estimats? Si no tenim temps de contemplar com floreix una flor? O si no tenim temps de passar la tarda al parc amb un nen petit i sense sentir-nos malament per tota la feina que tenim pendent de fer i castigant-nos pel preciós temps que estem "perdent"? Tot dependrà, com sempre, de les nostres prioritats, però ja hem vist que l'economia es pot enfonsar en qualsevol moment.

Afermat el carnaval popular de Valls

Des de l'enrenou del cartell del 2005, l'Ajuntament de Valls s'ha mantingut al marge de l'organització del carnestoltes. Aquell any, l'organització d'aquesta festa va tornar a mans del poble, i aquest l'ha mantingut i afermat amb un éxit inesperat. Cada any la rua és més llarga i els participants omplen els carrers de Valls de sàtira als poders fàctics. S'ha recuperat, amb un éxit rotund i innegable, el carnaval satíric on el poble expressa el seu descontent. I a Valls, cada any més, per Carnaval tot s'hi val!
I aquest any ja circula la primera denúncia, sembla ser que la convocatòria és va fer des d'un correu electrònic que duia el nom de l'antinga alcaldessa, i això a la Batalla no li ha agradat gaire i ha decidit interposar una denúncia davant els mossos, que per cert, eren els protagonistes del cartell d'enguany... podeu visitar: http://ajvalls.blogspot.com/2009/02/forta-presencia-policial-al-carnaval-de.html, on hi ha una crònica, si més no, més divertida que aquesta... ;P

Aquí una comparsa força a joc amb el cartell i el tema de moda a la ciutat: el desplegament dels mossos
tot reivindicant la figura d'un bandoles, en Ramon Guardiola




I l'homenatge al fundador d'aquest cos policial: la Nissaga dels Veciana
Ossos pandes?


Rua on s'evidencia la preocupació de la gent per la situació que està patint el casc antic de Valls, malgrat haver rebut subvencions per a la seva millora...





La crisi!


...i l'especulació!


la cervessa dels simpson?

I un forçut del Circus Ciu & cia...
I una dedicatòria a l'actual alcalde, Albert Batet


Uns jugadors de rugby i unes monges irreverents...

Una icona de Valls, la mulassa, ara però famolenca...i a l'atur


uns barrufets...

i uns nans?

l'espantaocells!!

I el parquing.... amb cotxes intentant, sense èxit, que s'aturi la rua per poder sortir...