El país més feliç

Remenant per internet vaig trobar un article del diari El País, publicat l'any 2006, però que parlava de que s'havia localitzat el país més feliç del món! La notícia em va semblar, com a mínim, interessant.

L'article comença explicant que habitualment els índex de riquesa d'un país es comptabilitzen en termes comercials o de riquesa bruta. El que ens presenten aquí fa referència a un tipus d'estudi al qual no estem acostumades, l'Associació New Economics Foundation calcula l'èxit o el fracàs dels països a l'hora de fer feliços als seus ciutadans i ciutadanes. Com fa aquests càlcul? Doncs ha creat una fórmula no matemàtica: el benestar per l'esperança de vida, dividit per l'impacte ecològic. El resultat? La petita illa de Vanuatu encapçala la llista, l'Estat espanyol es situa en el 85è lloc i els Estats Units en el 150è.

A Vanuatu on es cobreixen les necessitats bàsiques i no tenen gaires necessitats artificials com les que tenim nosaltres. Necessitats com l'aire acondicionat, la rentadora, la panificadora, el dvd, i altres d'oci com pagar entrades per anar al teatre, al cinema o al futbol.
Si establim els criteris econòmics més habituals ens trobem que la llista de països més rics del món, elaborada pel Banc Mundial, l'encapçalen Suïssa amb 648.241 $ per habitant i el més pobre Etiòpia amb 1.965$ per habitant. Aquest estudi s'ha fet a partir de factors que van més enllà del Producte interior brut (PIB) per habitant de cada país i inclou el capital natural del país, la seva producció i allò que s'anomena capital intangible.
Si comparem aquests dos llistats podem apreciar que realment "el diner no fa la felicitat", tal com diu la dita popular... malgrat hi ha l'altra que diu "[...] però ajuda una mica". Tot són criteris i maneres de veure les coses. Però el que està clar que Estats Units està considerat un dels països més desemvolupats del planeta i en canvi el nivell de satisfacció de la seva ciutadania no és gaire bó. L'any 2000 als Estats Units hi va haver 29.350 suicidis. Això no és pas una xifra menyspreable. El ritme de vida de les societats occidentals, dites desemvolupades comporta un ritme de vida molt estressant, i això es paga. També he trobat, aquest cop perquè ho tenia guardat en paper, una entrevista que li van fer a La Vanguardia a Moussa Ag Assarid, un escriptor tuareg defensor dels pastors, analitzava com n'és de diferent la vida aquí a occident i allà a la seva terra, i tot quedava resumit i condensat en una frase d'una lucidesa excepcional "tu tienes reloj, yo tengo tiempo". Aquesta afirmació, que donava títol a l'entrevista, ens fa reflexionar sobre aquests índex de felicitat a Vanuatu i l'índex en termes econòmics a Estats Units. Es possible la felicitat si no tenim temps de gaudir dels nostres éssers estimats? Si no tenim temps de contemplar com floreix una flor? O si no tenim temps de passar la tarda al parc amb un nen petit i sense sentir-nos malament per tota la feina que tenim pendent de fer i castigant-nos pel preciós temps que estem "perdent"? Tot dependrà, com sempre, de les nostres prioritats, però ja hem vist que l'economia es pot enfonsar en qualsevol moment.